Sobre l'autor

Joan Miquel i Quintilla nasqué a Barcelona al 10 de Juliol de1912. Fill d’una família catalana de fabricants de teixits, va trencar la tradició familiar ja des de ben petit, quan era alumne als Escolapis, en sentir passió per la ciència en tots el seus vessants.

Va estudiar a la Universitat de Barcelona dues carreres a l’hora Ciències Químiques i Farmàcia rebent en ambdues els Premis Extraordinaris de fi de carrera. A principis dels anys 30, va marxar a fer cursos de doctorat i de especialització a Nüremberg i Heidelberg, però en aquella època a Alemanya es vivia l’efervescència del nazisme motiu per el que va decidir marxar a Paris per a completar la seva tesis doctoral en l’estudi de les sulfamides.

La guerra civil el va trobar a Barcelona, va ésser Capità de Farmàcia militar i treballà per la Sanitat del Govern de la Generalitat. La guerra va estroncar la carrera de medicina. D’aquesta època son les seves investigacions en òptica d’infrarojos aplicats a la visió nocturna realitzats a l’ Universitat de Barcelona amb la col·laboració del Dr. Miquel Masrirera.

 

Tot just acaba la guerra civil a Espanya quan a Europa esclata la II Guerra Mundial, un present dramàtic i un futur que es molt incert. Els anys 40 son uns anys de postguerra difícils i es en aquest escenari que en Joan Miquel i Quintilla inicia l’activitat professional a la seva oficina de farmàcia, on comença a dissenyar i fabricar productes farmacèutics originals.

Així van néixer els LABORATORIS MIQUEL, SA.,amb els anys empresa de projecció internacional que van arribar a tenir més de 100 patents originals de medicaments per la diabetis, hipertensió, colesterol, antiinflamatoris, antirretro- virals,... i productes tan reconeguts com la famosa Centramina. Fruit del seu afany investigador va ser la fundació del INSTITUT MIQUEL D’INVESTIGACIONS TERAPEUTIQUES, S.A. dedicat al R&D on desenvolupava la investigació pura i aplicada dels seus productes, la farmacologia i els assajos clínics.

 

 

L’altre gran passió d’en Joan va ser la fotografia on hi va arribar des-de la pintura al oli i l’aquarel·la. Com un jove aficionat freqüentava cercles artístics on va conèixer la obra dels famosos Man Ray, Beaton, Cartier Bresson, Cappa ...unes fonts d’inspiració i estímul per el seu aprenentatge completament autodidacta.

En aquells temps, tant per a ell com per a d’altres aficionats, la fotografia era una manera de gaudir d’una llibertat d’expressió visual totalment personal i creativa

La formació química d’en Joan va ser molt important en les tasques de laboratori tant en el revelat en B/N com en els inicis del color . Va realitzar fotos en color fent servir diferents procediments com la tricromia, destrucció de colorant o tècniques antigues de fotografia “artística” com la goma bicromatada en base de goma aràbiga y nitrat de plata, el que permetia retocar el color final i el contrast de la imatge. La seves primeres fotos en color que formen part d’ aquesta col·lecció son Ektachrom i posteriorment Kodachrom. En reconeixement als seus esforços i treballs, a la seva tècnica en el domini del art fotogràfic fou nomenat Artista de la Fédération Internationale de l’Art Photographique AFIAP en 1967.

Per en Joan el seu treball fotogràfic no va tenir cap altre objectiu mès que el purament personal e íntim de perpetuar un instant de bellesa efímera o de retenir el moment que ja es passat… S’apropa als personatges o a les situacions  des de un profund respecte a la persona, a la seva manera de viure o al seu entorn, tot plegat crea un ambient de complicitat entre “fotògraf” i “objecte” captant en cada instantània la diversitat i exclusivitat d’un instant únic. Era un gran amant de l’art i de l’estètica i això es posa  de manifest en les seves composicions fotogràfiques i films.

En les instantànies s’aprecien regles bàsiques de composició que amb conjunt a una sensibilitat estètica es tradueixen en una història que s’expressa en una imatge. No només  es tracta d’una foto sinó que es el fil conductor de la narració del moment viscut, això converteix a aquestes obres en intemporals

Aquestes fotografies que conformen www.barcelonafotantic.com son un reportatge de la realitat, del dia a dia de  la gent, de les seves vides y dels seus paisatges Al observar aquestes instantànies, que inclouen anys anteriors a 1933 fins 1983,  es  visualitza l’evolució social d’aquests 50 anys que revelen part de la historia contemporània del nostre país.

  El nostre pare va morir el 9 d’Octubre de 1983.